Edgar Alemany

Menorca blues (VIII)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:27:37 +0000

Sonho que busco mea alma
onde os homems não podem fitarla.
Na ilha onde as crianças
esquecem as saudades
e aprendem o viver,
eu não sou mais que um puete
perdido no minho tempo
e triste é a terra que deixa viver a nos.
Só quero sentirme livre
com as palavras da minha
lingua vizinha
esperando
                    que morra
                                           a noite
                                                             hostil.
Perdoneu-me!

Menorca blues (VII)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:26:41 +0000

Barreja d’onomatopeies
en un dia escrit en prosa.
Sobredosi d’encens,
no hi queda més jazz,
ho sento.
Paraules sobre paraules,
artifici de l’ofici
d’un poeta sense forces,
desfici no tant per vici
com per caminar,
ja d’una vegada,
sense crosses.

Menorca blues (VI)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:26:07 +0000

Vull perdre’m, com Thoreau,
en un bosc de paraules
o que els mots m’envoltin
i em facin fluir en el
discurs com Foucault.
Mai entendré Heidegger…
Per fi, aquesta nit brillen
els estels a Barcelona,
podem ser Body and Soul,
elevar-nos, mossegar el món
i vessar el vi ranci,
com la mel que vessa,
                                            llavi.
He tallat el vers
setjat per la passió nocturna
invoc Caravaggio, en poemes
de clarobscur subtil.
I jo que venc
d’un paradís creat
pel pols tremolós del cec Homer
vull mostrar-te els tresors
de l’illa,
però dorms,
                 arrecerada,
després del bes,
                               dens,
                               sec,
                               sex,
                               sax,
                               jazz…

Menorca blues (V)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:24:52 +0000

I en la teva mà
tens el capvespre,
ple d’hores i moments.
Calma, finestra.
Pots mirar
cap a l’altra banda,
nua, tu que tens els colors
de la tarda pintats
a l’índex,
però no assenyales
perquè saps
que el secret està
escrit a l’aire.
Fins i tot, jo podré
nodrir-me’n,
i agafar-te l’altra mà
d’on fas créixer
la improvisació
i res més.

Menorca blues (IV)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:23:35 +0000

Fa nit d’estiu
i el blau
és blau encara.

Menorca blues (III)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:23:03 +0000

Sense poder evitar llegir
aixecant la mirada,
presencio un lloc edènic
on besar-nos,
perforador paisatge
de mar i gavians
que ens convida
a dansar les paraules.
D’una claredat
pura i verge
la imatge m’aïlla
d’un món
                   carregat de foteses.
Dos sexes
propers a la conjunció
que s’estimen
                              es demanen
                                                        s’esperen.
Però més enllà
d’uns versos esperançadors
només hi resten
el Poeta i la Distància.

Menorca blues (II)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:22:31 +0000

Malalt,
sota la preponderància de la llum,
desenterra notes
i les esculpeix en el buit.
Fa de cada escala
un ofec i així
tota la gent s’agafa el cor,
esprement-lo,
perquè l’aire segueixi fluint.
És el fum,
allò que no és.
I en tancar els ulls,
la realitat transcendental,
el que dóna el reflex,
l’altra cara de la vida,
diàlegs.
jazz it, please…

Menorca blues (I)

edgaralemany — Sat, 10 May 2008 18:22:05 +0000

Quan s’obre la nit,
plena,
la ciutat que és una sola
queda absorta
entre fonema i fonema.
Què dius?
Rius en cada nota.
Camino amb la sordina posada
cap a la llibertat,
cendres a l’horitzó
de vermell vertical
i un blues verbal
que m’ajuda a articular
la llengua, suau,
suau, suor.
De nit i endins,
que la ciutat és una
i sola i es pinta
i balla, aquest jazz
dissonant que queda penjat
en el darrer acord
de la matinada.